Pertanyia a una família d’origen valencià establerta a Tebes des de la conquesta catalana. Participà, al costat de Roger de Lloria, en la revolta del 1362 a Tebes contra el lloctinent de governador Pere de Pou, que portà aquell al poder. Cap al 1367 era capità de la terra de Livàdia. El 1379 es traslladà a Catalunya com a ambaixador dels ducats d’Atenes i Neopàtria per oferir-ne la sobirania a Pere III, i novament el 1380, per prestar homenatge al rei en nom de Livàdia, Salona i Tebes —que havia caigut ja, el 1379, en poder dels navarresos—, mentre que altres procuradors ho feien en nom d’Atenes. El rei li recompensà aquests serveis amb donacions a Grècia i terres catalanes i amb la confirmació de la possessió del castell de l’Estir (Grècia). Anà de nou a Grècia el 1381 amb el vescomte de Rocabertí, nomenat vicari general dels ducats; en tornà el 1382. Entre el 1383 i el 1386 s’ocupà activament, des de terres catalanes, dels afers de defensa dels ducats.