Bernat Calbó

Bernat Calvó
(Mas Calbó, Reus, Baix Camp, 1180 — Vic, Osona, 1243)

Abat de Santes Creus i bisbe de Vic (1233-43).

Cavaller descendent d’una família de repobladors del Camp de Tarragona, fou assessor de la cúria arquebisbal de Tarragona. Després d’una malaltia greu (1213), es féu monjo cistercenc de Santes Creus, on professà el 1215. Vers el 1220 en fou designat prior, i posteriorment abat. El seu prestigi atragué molts personatges importants a Santes Creus. Impulsà la reforma de monestirs fundació de Valldonzella, redreç de la canongia d’Àger, i en l’expedició de conquesta de Mallorca fou conseller d’alguns dels barons que acompanyaren el rei Jaume I; molts d’ells foren enterrats al monestir. A causa de la dimissió forçada del bisbe de Vic Guillem de Tavertet, fou elegit bisbe per tres compromissaris del capítol (1233) i consagrat el 1234. Mentrestant continuà fent vida comunitària amb alguns monjos del seu monestir, reforçà l’observança regular a la canongia vigatana i vetllà per la disciplina eclesiàstica. Pacificà els grups ciutadans enemistats per l’actuació del seu predecessor i els bàndols del bisbat. Acompanyà el rei en la conquesta de València. Poc després de morir començà a ésser objecte de culte a Vic i a Santes Creus; després del concili de Trento fou introduït a Roma el procés de canonització. El culte fou confirmat per la Santa Seu el 1710. La seva festa se celebra el 24 d’octubre.