Bernat de Cabrera

Bernardí
(?, 1352 — Milà?, 1423)

Vescomte de Cabrera (1373-1423) ( Bernat IV de Cabrera ) i de Bas (1381-1423) i comte de Mòdica (1393-1423), conegut també per Bernardí.

Amb alguns dels seus familiars fugí de Catalunya després de l’execució del seu avi, Bernat II de Cabrera. Fou lliurat com a ostatge del seu pare al senyor de Pruyana, i després a Pere I de Castella, que el retingué pres a Carmona fins que Enric de Trastàmara l’alliberà en un canvi de presoners. Els seus familiars aconseguiren que el rei Pere el Cerimoniós li restituís una part dels béns confiscats al seu pare: el vescomtat de Cabrera (1373) i més tard el de Bas (1381). El rei el prengué sota la seva protecció i, d’acord amb ell, tallà l’intent de remoure els processos contra els Cabrera per part de l’infant Joan, detentor d’una part dels béns confiscats. Es casà amb Timbor de Prades, filla del comte Joan de Prades. El 1390 defensà Besalú davant la invasió del comte d’Armanyac, i el 1392 passà a Sicília amb l’infant Martí, com a capità de l’expedició que havia de reinstaurar en el tron Maria de Sicília i el seu marit Martí el Jove. Nomenat almirall del regne (1392-1400), tornà a Catalunya el 1393; hi empenyorà les seves terres per portar a Sicília naus i tropes de reforç; això li valgué el comtat de Mòdica com a recompensa. El 1403 i el 1404 les rivalitats amb els consellers aragonesos de Martí el Jove l’indisposaren amb aquest, i fou empresonat, però el rei Martí l’Humà féu pressió perquè fos alliberat. Lluità a Sardenya i participà en la batalla de Sanluri (1409). Havent tornat a Sicília, fou nomenat mestre justicier del regne, però entrà en conflicte amb els nobles aragonesos de la facció de Sanç Roís de Liori i amb la reina Blanca de Sicília, vídua ara de Martí el Jove. Hom li atribuí el projecte de casar-se amb Blanca i apoderar-se de la corona de l’illa. Empresonat per Sanç Roís de Liori, fou alliberat per ordre de Ferran d’Antequera (1413). Tornà a Catalunya, on es casà en segones noces amb Cecília d’Urgell, germana de Jaume el Dissortat. A les Corts del 1416 formà part del grup de nobles que negà el subsidi al rei Alfons el Magnànim per a lluitar contra Gènova. Tot i això, l’acompanyà a Sardenya i li serví de tractador al parlament sard del 1421. Des de Nàpols, el rei envià Bernat a Milà com a ambaixador. Probablement hi morí. Fou enterrat a Sant Jordi de Ragusa.