De primer (1375) l’amistançament i després (1377) el casament d’aquesta amb el rei Pere el Cerimoniós li permeteren d’acumular riqueses i de fer una ràpida carrera política: es constituí el cap del partit de la petita noblesa, afavorit per Sibil·la, enfrontat als grans nobles i a l’infant Joan. El 1379 ja era majordom del rei, i el 1382 camarlenc i lloctinent de governador de Catalunya. Posseí, per adquisició o per donació, els castells de Sant Martí Sarroca, la Geltrú, Cubelles, Vilanova, Font-rubí, Foix, Magallón i Borja. El 1384 fou nomenat pel rei capità general de les tropes enviades a combatre la insurrecció del comte d’Empúries, càrrec que hauria hagut de correspondre a l’infant Joan. No pogué ésser portat endavant, però (pel fet d’ésser inconstitucional), el projecte de confiar-li la lloctinència general dels regnes, després de la destitució de l’infant el 1385. Tement la venjança del nou rei, abandonà, amb Sibil·la, el palau reial de Barcelona, on agonitzava el rei Pere, a la fi del 1386, i es refugià, amb ella i altres cortesans, al castell de Sant Martí Sarroca, on l’infant Martí els assetjà i els obligà a rendir-se. Fou processat, i finalment fou absolt, amb la condició que renunciés totes les possessions, en canvi de les quals rebé una pensió anual de 12 000 sous.