És discutit el seu lloc de naixença; la majoria d’autors el fan néixer a Nimes i li diuen de la Treille , però antics catàlegs diuen que era hispànic. Entrà a l’orde dominicà (1266). Entre el 1266 i el 1276 fou lector als convents de Montpeller, Avinyó, Bordeus, Marsella i Tolosa. Del 1277 al 1286 residí a París, on arribà a magister (1284). Presidí el capítol general de l’orde del 1280 i fou professor de la càtedra d’estrangers. El 1286 hom l’acusà de novetats i formulacions doctrinals equívoques i el 1287 li fou manat de partir de París. Fou elegit provincial de Provença, i pel fet de defensar el general de l’orde, Munio de Zamora, acusat pel papa Nicolau IV, fou exonerat del càrrec i es retirà a Avinyó, on morí. És autor de tres quòdlibets, Quaestiones explicades a la càtedra i comentaris a l’Escriptura, on demostra la seva gran erudició i una gran fidelitat a Tomàs d’Aquino.