Bisbe de Tortosa (1254-72) i arquebisbe de Tarragona (1272-87). Estengué la demarcació de la diòcesi de Tortosa vers les terres del nord del Regne de València recentment conquerit. Fou home de confiança del rei Jaume I, que li confià missions importants i el càrrec de lloctinent reial a Aragó i al Principat. Ja arquebisbe, el 1272 era un dels convocats a Alzira per a mitjançar en l’antagonisme entre el primogènit Pere i el bastard Ferran Sanxis de Castre, i el 1275 actuava de conciliador entre el rei i una facció de nobles. Participà al concili II de Lió (1274) al costat de Jaume I. El 1276 com a delegat del papa coronà el rei Pere II i la seva muller Constança a Saragossa. Entre el 1277 i el 1282 encarregà al mestre Bartomeu la façana principal de la seu de Tarragona (per dificultats estructurals restà inacabada la part alta); reformà el missal i el breviari de l’arxidiòcesi. Obrí amb els seus parlaments les corts de Saragossa i de Barcelona del 1283. El 1285 assistí Pere II en la seva mort i l’absolgué de l’excomunió que pesava sobre seu per l’afer de Sicília. Poc abans de la seva mort prestà el seu ajut a l’expedició de Menorca.