Deixeble de Francesc Martínez. El 1861 exposà el Viàtic a un captaire moribund . Fou el primer artista pensionat per la diputació de València, el 1863, quan era a París pintant el famós Tribunal de les Aigües , tela amb la qual es volia presentar a l’Exposició Internacional de Belles Arts del 1864 i que més endavant passà al museu de Bordeus (n'hi ha una rèplica a València). Es formà a Madrid amb Madrazo i a París amb Duret. El 1868 obtingué una càtedra a l’Escola de Belles Arts de Màlaga. Republicà, participà, a València, en els moviments revolucionaris del 1868 i del 1873; després del primer estigué a Itàlia, on conegué Marià Fortuny. Pintor costumista, de teles de gran sabor local, hom en cita Proves de convicció , La visita a la dida , El “baratero" , El memorialista , El rosari de les solteres a València , El Mes de Maria , La llotja de la seda , La pescadora valenciana , etc. El seu amic Emili Sala deixà un bellíssim retrat d’ell (1876).