El 1462 la seva baronia fou un actiu focus d’agitació remença, i en esclatar la guerra civil, el mateix any, fou membre del Consell del Principat i un dels capitans que assetjaren la força de Girona. Fou la primera espasa del Principat a l’Empordà, fins que el 1465 caigué presoner de Joan II, a Calaf. Bescanviat el 1467 amb la promesa de no fer més armes contra el rei, romangué a les seves baronies valencianes, mentre el duc de Lorena li confiscava els dominis de l’Empordà, que no recuperà fins el 1471. A Pego hagué d’afrontar una revolta dels seus súbdits, exasperats pels imposts de llur arruïnat senyor. El 1483 l’infant Enric d’Aragó, lloctinent de Catalunya, li confià una important missió de mitjancer entre senyors i remences, en la qual es manifestà moderat, cosa que motivà el seu fracàs davant la intransigència dels senyors.