De difícil identificació, des del 1362 figura ja a la cancelleria de Pere III el Cerimoniós i des del 1374 consta com a secretari, càrrec en el qual, a la seva mort, succeí Bartomeu Sirvent. Era nebot del canonista Bernat Miquel, advocat a la cúria papal d’Avinyó. El 1382 consta com a auditor del consell reial. De formació humanística, el 1380 redactà el preàmbul sal·lustià de la donació reial de llibres històrics a Poblet. És considerat l’autor del famós elogi de l’Acròpolis d’Atenes, primer elogi fet en temps moderns, que apareix en la carta adreçada al bisbe de Megara (11 de setembre de 1380) on es definida com la «pus bella joia que al món sia».
Bibliografia
- Baselga y Ramírez, M. (1896): El cancionero catalán de la Universidad de Zaragoza. Zaragoza, Cecilio Gasca.