Fill de Bernat Morales i Soriano (Elx, Baix Vinalopó 1822 — el Cabanyal, València 1898), pintor i escultor, amic i condeixeble —a Barcelona— de Marià Fortuny. Llicenciat en farmàcia (1880). En castellà escriví nombroses novel·les de tècnica naturalista: La Rulla (1905), El ocaso de los dioses (1920), La borda (1911), Tribuna roja (1909). En català, diverses novel·les curtes (la més coneguda, Cadireta d’or , 1908), algunes de les quals foren aplegades al volum Idil·lis llevantins (1910). Fou autor d’obres teatrals —Mare terra, Ales per a volar— i dels estudis Historia del Puig (1887) i Personalidad regionalista de Valencia (1917). Compongué sarsueles, poemes simfònics i diverses cançons sobre texts catalans o castellans.