Ambaixador del rei Jaume I davant el papa, fou elegit bisbe per la major part del capítol barceloní (1285); contradit, no fou confirmat, però, fins el 1288 pel menoret Nicolau IV, que coneixia personalment Barcelona. Prosseguí la tasca de renovació moral, religiosa i litúrgica del clergat i del poble, empresa quaranta anys abans, prenent per base les reunions sinodals, principalment la constitutiva del 1291, la participació en els concilis provincials del 1291 i del 1293, la devoció als sants locals: Maria de Cervelló o del Socors, Eulàlia, Oleguer i Sever, i la col·laboració dels ordes religiosos (carmelitans, augustinians i menorets). Inicià les obres a la catedral gòtica de Barcelona, el dia 1 de maig de 1298.