Vida i obra
Canonge de Lleó (Castella), anà a València vers el 1528. Fou canonge de Gandia i estigué molt vinculat al cercle erasmista de la cort imperial; passà després al servei del duc de Gandia Joan de Borja.
Fou conegut principalment per la seva important tasca de traducció d’algunes de les obres d’Erasme i com a autor d’un dels intents més seriosos per a l’evangelització dels moriscos valencians: el Libro llamado Antialcorano (1532), uns sermons que foren prohibits per la inquisició. Possiblement, per indicació del seu protector Joan de Borja, i davant l’ambient antierasmià que s’anà apoderant de la monarquia hispànica entre el 1530 i el 1540, l’autor decidí d’escometre la traducció d’una obra en llatí, en principi de circumstàncies, però inspirada en les línies mestres de la història renaixentista: la Historia de las cosas que han pasado en Italia desde el año MDXXI... hasta el año XXX. Sobre la restitution del duque Francisco Sforza en el ducado d’Milan: en la qual se recuentan las grandes victorias del Emperador don Carlos... y tambien se recuentan las batallas que en este tiempo el rey de Francia perdio hasta ser preso en Pauia... (València 1536), escrita pel secretari d’Estat del ducat de Milà, Galeazzo Flavio Capella. El text de Capella fou editat i traduït a moltes llengües, entre les quals destaca l’alemanya, que des de la segona impressió aparegué amb una introducció de Martí Luter. Tanmateix, la versió espanyola passà bastant desapercebuda entre els historiadors de la monarquia hispànica.
La traducció de Chinchón —en la qual afegí algunes anotacions marginals significatives que el situen en la línia de Valdés i Lluís Vives— sortí coincidint amb els inicis de la campanya de Carles I contra Provença, en un moment en què el rei necessitava atraure seguidors per a la discutida iniciativa de portar els seus exèrcits a territori francès i l’elecció fou bona, ja que el text de Capella fa una decidida defensa de la posició imperial, en responsabilitzar de les guerres italianes a les mateixes querelles entre els nobles italians. El caràcter oficial que volia donar al seu llibre es palesa clarament en la dedicatòria al príncep Felip, on fa una ardent defensa de la figura i la política de l’emperador. Malgrat un cert caràcter propagandístic, historiogràficament és una obra que segueix els principis de la renovació humanista i renaixentista de la història: exaltació de l’heroi i fonamentació dels fets relatats amb abundant documentació així com en el testimoni de persones presents en les gestes narrades.
També traduí, de manera lliure, i amb freqüents interpolacions o supressions que reflecteixen els condicionaments de la política imperial i de l’autoritat inquisitorial, altres tractats d’Erasme del llatí al castellà: La oración del señor que llamamos Pater Noster, inclòs dins Meditaciones de San Bernardo (Lleó 1528), Silenos de Alcibíades (València 1529), La lengua de Erasmo (1531) i Preparación y aparejo para bien morir (1535).
Autor espiritual allunyat de l’ortodòxia, enfront del problema morisc publicà també Diálogos christianos contra la secta mahomética y la pertinacia de los judíos (1536) en forma de diàleg, que pretenen evitar l’extensió de l’islam i inspirà probablement a Lluís Vives el seu tractat De veritate fidei christiane (1543).
Bibliografia
- Antonio, N.: Bibliotheca hispana nova, apud Joachinum de Ibarra, Matriti, 1783-88, vol. I, p. 226.
- Bataillon, M.: Erasmo y España. Estudios sobre la vida espiritual del siglo XVI, Fondo de Cultura Económica, Mèxic 1966, 2a ed., p. 284-285.
- Fuster, J.: Heretgies, revoltes i sermons. Tres assaigs d’història cultural, Selecta, Barcelona 1968, p. 74.
- Fuster, J.P.: Biblioteca valenciana de los escritores que florecieron hasta nuestros días con adiciones y enmiendas a la de D. Vicente Ximeno, vol. I, José Ximeno, València 1827, p. 99-100.
- García i Martínez, S.: “Las ediciones y los traductores valencianos de Erasmo”, Erasme i l’erasmisme. Una col·laboració interdepartamental, Tarragona 1986, p. 180.
- Moróder, C.; Valero, C.: “Notes sobre la traducció de la “Historia de las cosas que han passado en Italia” de Galeazo Flavio Capella per l’erasmista Bernardo Pérez de Chinchón (València, 1536)”, Afers. Fulls de recerca i pensament, vol. III, 5-6, 1987, p. 125-181.
- Parellada, J. (ed.) (2000): Erasmo: Preparación y aparejo para bien morir. Madrid, Fundación Universitaria Española / Universidad Pontificia de Salamanca.
-
Pons Fuster, F. (1995): “El mecenazgo cultural de los Borja de Gandía: erasmismo e iluminismo”. Estudis, 21, p. 23-43.
-
Pons Fuster, F. (1996): “Bernat Pérez (de Chinchón). Un erasmista en la cort dels Borja a Gandia”. Afers, 23/24, p. 153-176.
- Pons Fuster, F. (ed.) (2000): Pérez de Chinchón, Bernardo: Antialcorano. Diálogos Christianos (conversión y evangelización de moriscos). Alacant, Universitat d’Alacant.
- Rodríguez, F.J.: Biblioteca valentina, Joseph Thomás Lucas, València 1747, p. 85-86.
- Severin, D.S.: La lengua de Erasmo romanizada por muy elegante estilo. Traducción española del siglo XVI por Bernardo Pérez de Chinchón (“Anejos del Boletín de la Real Academia Española”, XXI), 1975, p. VII-XXXIV.
- Ximeno, V.: Escritores del Reyno de Valencia,vol. I, Joseph Estevan Dolz, València 1747, p. 84-85.