Vida i obra
Atestat des del 1395, pertanyia a la menestralia ciutadana (era corder d’ofici), però assolí una folgada situació econòmica. La seva única obra literària conservada, Testament, en 1.473 versos de codolada, és datada el 1419. Es divideix en dues parts de diferent caràcter, encara que ofereixen unitat. A la primera, de clar contingut humorístic, l’autor-protagonista, que apareix amb el seu autèntic nom de Bernat Serradell, emmalalteix, es confessa i fa testament, mentre la seva muller és empaitada per un framenor, que després és empresonat pel bisbe. La segona constitueix una visió d’ultratomba, on Serradell visita el paradís i l’infern.
L’obra té característiques semblants a alguns fabliaux francesos, reflecteix amb encert costums dels burgesos vigatans i fa intervenir en l’acció persones atestades a l’època i en relació íntima amb l’autor, fins a l’extrem que algunes figuren també a l’autèntic testament que l’autor atorgà el 10 de setembre de 1420, estant greument malalt. L’obra és graciosa i irònica, amb diàlegs vius i molt reals. El que més colpeix és l’absoluta identificació entre el narrador, que parla en primera persona, i l’autor de l’obra, cosa no gens freqüent i que no es dona, per exemple, a l’Espill de Jaume Roig. Cal advertir que no és certa l’atribució del Testament a un tal Bernat de Vinclera, com fins fa poc s’ha sostingut.
Bibliografia
- Ottaiano, A. (1993): “Els fabliaux catalans: anàlisi d’una definició”. Miscel·lània Joan Fuster, VII.
- Pacheco, A. (1980): Testament de Bernat Serradell de Vic. Barcelona, Barcino.