Professor a la Universitat de Copenhaguen (1924) i a Estocolm des del 1929, fou ministre de comerç (1944-45) com a membre del partit liberal, del qual fou cap fins el 1967. Elaborà una teoria monetària de l’interès a partir de l’obra de Wicksell, i també féu importants aportacions per a l’estudi del comerç internacional, algunes de les quals en col·laboració amb Heckscher. Obres principals: Interregional and International Trade (1933), The Problem of Employment Stabilization (1949) i, juntament amb K.Rose, Theorie der internationalen Wirtschaftsbeziehungen (‘Teoria de les relacions econòmiques internacionals’, 1956). El 1977 li fou atorgat el premi Nobel d’economia, juntament amb el britànic James E.Meade, per les seves aportacions teòriques al comerç i les finances internacionals.