A la darreria del s XVIII creà a València importants empreses comercials. Al començament del s XIX la botiga dels Bertran tenia sucursals a Madrid, París, Brussel·les i Londres. Finalment, centrats a Madrid llurs afers comercials, abandonaren el País Valencià. Els germans Vicent Bertran de Lis i Manuel Bertran de Lis dirigiren moviments revolucionaris durant la primera meitat del s XIX. A partir del 1808 foren els principals impulsors de la Junta Superior del Regne i obtingueren càrrecs municipals després de l’expulsió dels francesos. En la conspiració liberal del coronel Joaquim Vidal, el 1819, hi havia complicat un fill de Vicent, Fèlix Bertran de Lis , que fou afusellat. Durant el Trienni Constitucional, els Bertran, amb una milícia popular, com el 1808, intervingueren en la repressió d’una revolta absolutista (1822). El 1824 hagueren d’emigrar. Vicent residí a Brussel·les i a París, on mantingué contactes amb grups de liberals i també amb els apostòlics. A les corts de 1836-37 Manuel fou diputat i tingué una actuació molt important en el debat sobre senyories. Posteriorment formà part de la comissió que redactà la constitució del 1845. Fou ministre de marina (1847), d’estat (1851) i de governació (1851). El 1843 Vicent fou vicepresident de la Junta de Salvació de la Província de València.