Bertrand Arthur William Russell

(Trelleck, Gal·les, 18 de maig de 1872 — Penhydendreath, Gal·les, 2 de febrer de 1970)

Filòsof, lògic i pacifista britànic.

De família noble (li fou, a més, concedit el títol de sir ), estudià matemàtiques, física i ciències humanes a Cambridge. La seva primera obra important, Principia Mathematica (3 volums, 1910-13), en col·laboració amb Alfred North Whitehead , donà resposta, amb la teoria dels tipus , a la greu crisi de fonaments que afectava la teoria de conjunts, i alhora obrí un nou camp a la lògica formal, situant-la en el lloc fonamental entre les ciències que avui ocupa. La filosofia russelliana, en contínua evolució en el curs de la llarga vida de l’autor, és coneguda amb el nom d' atomisme lògic i conté elements d’idealisme platònic pel que fa a la consideració dels ens matemàtics. En filosofia moral i social acarà les contradiccions entre individu i socialisme, llibertat i ordre, progressisme i pessimisme, etc, mantenint actituds properes a l’emotivisme en ètica i socialitzants en matèria política, especialment els darrers anys de la seva vida; la seva activitat crítica li valgué tota mena de censures i fins i tot la presó en dues ocasions. Oposat a la cursa d’armament nuclear i a la violència, fou president del tribunal que portava el seu nom i que es dedicà a jutjar els crims de la guerra del Vietnam. Professor en diferents èpoques a Cambridge i conferenciant en universitats i centres culturals de tot el món, rebé el 1950 el premi Nobel de literatura. Altres obres importants, entre la seva immensa producció, són: The Analysis of Mind (1921), The Analysis of Matter (1927), Marriage and Morals (1929), Education and the Social Order (1932), Freedom versus Organization: 1814-1914 (1934), Inquiry into Meaning and Truth (1940), Physics and Experience (1945), Human Knowledge (1948), Logic and Knowledge (1956) i My Philosophical Development (1959).