De família noble (li fou, a més, concedit el títol de sir), estudià matemàtiques, física i ciències humanes a Cambridge. La seva primera obra important, Principia Mathematica (3 volums, 1910-13), en col·laboració amb Alfred North Whitehead, donà resposta, amb la teoria dels tipus, a la greu crisi de fonaments que afectava la teoria de conjunts, i alhora obrí un nou camp a la lògica formal, situant-la en el lloc fonamental entre les ciències que avui ocupa. La filosofia russelliana, en contínua evolució en el curs de la llarga vida de l’autor, és coneguda amb el nom d’atomisme lògic i conté elements d’idealisme platònic pel que fa a la consideració dels ens matemàtics. En filosofia moral i social acarà les contradiccions entre individu i socialisme, llibertat i ordre, progressisme i pessimisme, etc., mantenint actituds properes a l’emotivisme en ètica i socialitzants en matèria política, especialment els darrers anys de la seva vida; la seva activitat crítica li valgué tota mena de censures i fins i tot la presó en dues ocasions. Oposat a la cursa d’armament nuclear i a la violència, fou president del tribunal que portava el seu nom i que es dedicà a jutjar els crims de la guerra del Vietnam.
Professor en diferents èpoques a Cambridge i conferenciant en universitats i centres culturals de tot el món, rebé el 1950 el premi Nobel de literatura. Obres importants, entre la seva immensa producció, són: The Analysis of Mind (1921), The Analysis of Matter (1927), Marriage and Morals (1929), Education and the Social Order (1932), Freedom versus Organization: 1814-1914 (1934), Inquiry into Meaning and Truth (1940), Physics and Experience (1945), Human Knowledge (1948), Logic and Knowledge (1956) i My Philosophical Development (1959).