bescanviador de calor

m
Física

Secció longitudinal esquemàtica d’un bescanviador de calor de feix tubular

© Fototeca.cat

Aparell emprat per a transmetre calor d’un fluid a un altre que és a temperatura inferior.

Aquests circulen, en general, paral·lelament en el mateix sentit o en sentit contrari, separats per una paret d’un material bon conductor. La quantitat de calor cedida per un fluid Qc i l’absorbida per l’altre Qa poden ésser avaluades amb les expressions: Qc = MC(To—T1) i Qa =mc(to—t1), on M i m són les masses dels fluids, C i c llurs calors específiques, To i T1 les temperatures d’entrada i sortida, respectivament, del fluid primari escalfador, i to i t1 les corresponents al fluid secundari escalfat. La disposició més corrent consisteix en un cos cilíndric de material tèrmicament aïllant a l’interior del qual hi ha uns feixos de tubs de material bon conductor, generalment coure; un fluid circula per l’interior d’aquests, i l’altre és conduït directament pel cos de l’aparell. Una altra disposició, la més tradicional, i encara força emprada, és la consistent en dos tubs concèntrics, l’un conductor del fluid escalfador, i l’altre, de l’escalfat. Els bescanviadors són aplicats per a escalfar un fluid per l’acció d’un altre sense contacte entre ells i són especialment útils per a evitar contaminacions, com és ara a les centrals nuclears, on el fluid primari és molt radioactiu i, per tant, perillós.