Besora

Armes dels Besora

Família els membres de la qual figuren des del segle X com a vicaris o veguers dels comtes de Besalú al castell de Besora.

El primer membre conegut és Ermemir de Besora (documentat entre 981 i 994), casat amb Ingilberga. Hom creu que la darrera abadessa de Sant Joan de Ripoll, Ingilberga (documentada entre el 995 i el 1017), era filla natural del comte Oliba Cabreta de Cerdanya i de l’esposa d’Ermemir de Besora. També sembla que pertanyia al llinatge Besora Oda (morta el 1034), esposa de Guisad I de Lluçà. Foren fills d’Ermemir i d’Ingilberga: Gombau de Besora , l’hereu i el membre més destacat de la família, amb el qual s’extingí la línia vella, Emma-Ingilberga de Besora (documentada entre 1013 i 1039), muller de Guifré II de Balsareny i mare del bisbe Guillem de Balsareny, i Oliba de Besora , bisbe d’Elna (documentat entre 1009 i 1013). La línia nova fou formada per Gombau II de Besora , fill de Mir Geribert d’Olèrdola i la seva segona muller Guisla de Besora, filla de Gombau I. S'extingí al segle XIV, i l’herència recaigué en els Descatllar, que foren creats marquesos de Besora.