En l’antiguitat els pobles egipcis, els cananeus i possiblement també els babilonis, consideraven la bestialitat com una pràctica perversa. El poble d’Israel la castigava amb la mort de la persona i de l’animal. Per contra, en algunes tribus antigues de l’India les relacions sexuals amb animals domèstics i de caça constituïen un ritu de fertilitat. La bestialitat restà reflectida en la mitologia hindú, en la literatura sànscrita i en l’escultura (Pagoda Negra de Konarak, alguns temples de Bhuvaneshvar). Actualment, i des del punt de vista psiquiàtric, és considerada una perversió pròpia de retardats mentals (idiotes, imbecils) i d’alguns dements, encara que també es presenta en pobles amb formes de vida primitives o bé en individus aïllats del contacte humà (pastors, etc).
f
Psicologia