betablocador

m
Medicina

Fàrmac que per similitud química amb les catecolamines es combina amb els seus receptors cel·lulars beta, els bloqueja i impedeix l’acció hormonal.

Els betablocadors són útils en aquelles situacions clíniques en les quals una acció adrenèrgica exagerada comporta una patologia. En la hipertensió arterial, en blocar l’acció de l’adrenalina i d’altres hormones catecolamíniques s’evita la vasoconstricció i es redueix la tensió arterial. A nivell cardíac, la seva acció terapèutica sobre la cardiopatia isquèmica i algunes arrítmies es basa en l’anul·lació de l’efecte beta-adrenèrgic, que millora la circulació coronària i disminueix la freqüència cardíaca. També s’utilitzen per a tractar el nerviosisme i alguns casos de migranya.