Betamax

Sistema domèstic d’enregistrament i de lectura, en cinta magnètica, dels senyals de vídeo, com també dels d’àudio que hi van associats.

Aparegut en el mercat l’any 1977, al cap de pocs mesos començà a competir amb el nou format VHS i més tard també amb el VCR 2000, d’origen europeu. La rivalitat entre els dos primers sistemes, tots dos ideats al Japó, durant una bona part dels anys vuitanta afavorí avenços tecnològics notables. Malgrat els avantatges del Betamax (permetia d’aprofitar més bé la cinta i havia incorporat, abans que el VHS, els senyals d’àudio estereofònics), fou el VHS el que s’imposà finalment.