Funciona com un transformador, d’enrotllament secundari format per una sola espira, a l’interior del qual hi ha un tub on ha estat practicat el buit i per on circula el feix d’electrons que hom accelera. El betatró de la Universitat d’Illinois, construït el 1952, comunica una energia de 300 MeV als electrons. Els límits de l’energia assolible amb un betatró són conseqüència del gran pes i l’escassa manejabilitat dels grans electroimants, així com de l’increment indesitjable de la radiació de sincrotró causat per l’augment de l’energia. Com a font d’electrons d’alta energia hom prefereix d’usar el sincrotró. Hom utilitza betatrons de 25-35 MeV per a la producció de raigs X, els quals s’apliquen a la radioteràpia i a la radiografia industrial.
m
Física
Representació esquemàtica d’un betatró
© fototeca.cat
Accelerador circular d’electrons on aquests són accelerats per un camp elèctric tangencial a llur trajectòria, induït per la variació del flux a través d’ella del camp magnètic que actua perpendicularment al pla de la trajectòria, la qual és estabilitzada gràcies a la forma especial de les peces polars.