Diputat pel partit socialista des del 1968, el 1976 esdevingué secretari general d’aquest partit. Fou cap de govern en 1983-86 i posteriorment retornà al seu escó de diputat. En descobrir-se, el 1992, la seva implicació en diversos escàndols de corrupció relacionats amb el finançament dels partits polítics, hom inicià un procés contra ell. El 1993 dimití la secretaria general del PSI i fugí a Tunísia l’any següent, que fou condemnat a presó in absentia pels tribunals italians. El 1998 li foren retirats part dels càrrecs. És autor de Socialismo e realtà (1973) i Costruire il futuro (1977).