bhil

f

m

Etnologia

Individu d’una tribu aborigen de l’Índia occidental, escampada en diversos grups des de les terres altes d’Ajmer (Rājasthān), al nord, fins al districte de Thāna (Mahārāshtra), al sud i, cap a l’est, fins prop d’Indaor (Madhya Pradesh).

Els bhils (uns 4 000 000 d’individus) representen, racialment, una variant de pell clara del tipus vèddid. Llur activitat principal era primitivament la caça, posteriorment han adoptat l’agricultura. Llur organització familiar mostra la influència del sistema de castes hindú. Conserven la creença en un ésser superior (Bhagavān) i cultes particulars als esperits (bhuta), així com cerimònies peculiars referents al naixement, al casament i a la mort. Llur llengua majoritària és el bhili.