bhuta

*

m

Hinduisme

Esperit errant i malèvol, provinent de persones que moren sense realitzar llurs potencialitats (criatures, víctimes assassinades, suïcides, etc.) o amb desigs poderosos irrealitzats (dones mortes de part, homes irats, etc.).

Hi ha tres maneres de neutralitzar aquests esperits: fixant-los en una pedra sagrada i donant-los sang, sacrificant cabres o galls, o bé, simbòlicament, pintant les pedres amb mini (l’origen de les nombroses pedres vermelles que es veuen en molts carrers de ciutats i pobles i en tots els camins de l’Índia); finalment també són neutralitzats impetrant la protecció del rei dels morts, bhūt-nath. Quan aquests ritus es bramanitzaren, Xiva prengué usualment el lloc del rei dels morts.