Bhutan

Regne de Bhutan
Drugyul (bo)
Druk-Yul (dz)

Estat de l’Àsia meridional, situat al vessant meridional de l’Himàlaia i limitat al N per la Xina i a l’E, S i W per l’Índia; la capital és Thimphu.

La geografia

La geografia física

Bhutan presenta un relleu molt muntanyós, que decreix de nord a sud. Hom hi distingeix tres zones: els Duars, altiplà detrític prehimalaià al sud, d’uns 400 m d’altitud, l’Himàlaia Mitjà, regió solcada per moltes valls i on les muntanyes no superen els 3.000 m, i el Gran Himàlaia al N del país, els cims del qual assoleixen els 7.000 m. El cim més alt és el Chomo Chāri (7.314 m). El clima varia segons les regions; així, el nord té un clima d’alta muntanya, amb precipitacions de neu, i els Duars un clima tropical càlid amb gran quantitat de precipitacions (més de 6.000 mm anuals); l’Himàlaia Mitjà presenta un clima de transició entre les dues zones suara esmentades. La xarxa hidrogràfica, representada pel Sankosh, Amo i Raidak, entre d’altres, és tributària del Brahmaputra.

El gran Himàlaia, al nord del país

© Corel Professional Photos

La geografia econòmica i l’economia

El sector econòmic predominant és l’agricultura (poc més del 40% del PNB i quasi el 90% de la població activa els anys vuitanta). Els conreus comercials més estesos són les patates, els cítrics, el cardamom, el mill i la canya de sucre. És important l’explotació forestal, de la qual hom obté fusta abundosa i algunes essències. La ramaderia, que proporciona carn, llet, ous, llana i pells, es caracteritza per la gamma de bestiar de treball, que va dels búfals de la plana indogangètica als iacs de l’altiplà del Tibet. Hi ha també mines de carbó, dolomita i calç, i la indústria artesanal produeix flassades i armes. Des dels anys seixanta hom ha activat les prospeccions i han estat reconeguts jaciments de grafit, coure, plom i zinc, de minerals no metàl·lics (talc, mica, pirites, beril·li) i de materials de pedrera i guixera (calcària, marbre, dolomita, llicorella, guix). La indústria (incloent-hi la mineria) aporta aproximadament el 25% del PNB, però només ocupa vora el 1% de la població activa. La principal branca del sector secundari és la producció d’energia hidroelèctrica, que mitjançant la central de Chukha, que entrà en funcionament el 1988, contribueix amb prop del 40% als ingressos de Bhutan. La major part de l’electricitat és venuda i derivada a l’Índia. A banda, hi ha petites indústries, la major part artesanals: alimentàries (carn, lacticinis, conserves de fruits, te, destil·leries), tèxtil (catifes), de ciment, de colofònia i trementines, etc. Fora del funcionariat i de l’exèrcit, el sector terciari és gairebé inexistent.

Cultiu de l’arròs en terrasses a l’est de Bhutan

© Corel Professional Photos

El comerç exterior, deficitari, és orientat gairebé exclusivament cap a la Unió Índia. El 10%, però, s’adreça, per territori indi, a Bangladesh i el Nepal i, esporàdicament, a l’Europa Occidental, l’Orient Mitjà i Singapur. Hom importa petroli, manufactures de totes classes i aliments, en canvi d’energia elèctrica, fusta, minerals, ciment i hortalisses. La moneda oficial és el ngultrum, però la rupia índia, amb la qual aquest manté paritat, és també de curs legal. Bhutan és un dels estats més subdesenvolupats del món: el 1992 hom estimava la seva renda per habitant en 340 $. Per tal de superar aquesta condició, des del 1961 hom ha dut a terme successius plans quinquennals de desenvolupament, els quals s’han orientat sobretot a modernitzar i incrementar la producció agrària per tal d’assolir l’autosuficiència. El 1993 hom posà en pràctica un programa de privatització. Existeix, per altra banda, una forta dependència de l’Índia, país que absorbeix la quasi totalitat del comerç exterior i finança, també quasi exclusivament, els plans quinquennals.

La geografia humana i la societat

La població de Bhutan presentava el 1993 una densitat baixa (17 h/km2), i un creixement natural del 23,3‰ degut a la taxa de natalitat, molt elevada (16,3‰), que compensa amb escreix la mortalitat, també elevada però en retrocés. El poblament és majoritàriament rural (90%), i la ciutat més gran és Thimphu amb només uns 20.000 h. Aproximadament un terç de la població són refugiats procedents del Nepal (exclosos dels censos oficials). Ètnicament el 60,7% de la gent és bhòtia, el 35% nepalesa i el 15% assanesa. Quant a la religió, predomina el budisme (70%), que a més és religió oficial. Hi ha també hinduistes (24,6%) i musulmans (5%). La llengua oficial és el dzongka. Bhutan és una monarquia hereditària semiindependent. El sistema de poder és compartit entre el monarca (assistit pel consell reial consultiu), el consell de ministres, l’assemblea nacional (Tsogdu) i el cap monàstic dels lames. El Tsogdu consta de 154 membres, 49 dels quals són designats pel rei i els caps monàstics. Els 105 restants són elegits per sufragi universal, bé que l’elecció es fa gradualment. Cada tres anys, en cloure's el cicle de renovació de la cambra, el sobirà ha de demanar la confiança a l’assemblea nacional. Les relacions exteriors del Bhutan són a càrrec del govern de l’Índia en virtut del tractat d’amistat indobhutanès del 1949. Bhutan és membre de l’ONU, de l’Associació Sud-Asiàtica per a la Cooperació Regional (SAARC) i del Moviment de Països No-alineats.

Noia jove amb un nen a les espatlles

© Corel Professional Photos

La història

Inicialment fou poblat per una tribu anomenada tek-pa. Al segle IX dC hi penetraren, en diverses onades, emigrants tibetans que s’instal·laren a la regió, es barrejaren amb els pobladors primitius i hi introduïren l’organització política basada en la teocràcia lamaista. Durant el segle XVI l’estat radicà en els territoris actuals. Les primeres relacions amb la Gran Bretanya s’establiren el 1772, quan el rajà de Cooch Behar demanà ajuda als britànics per tal de deslliurar-se d’alguns bhutanesos que havien envaït el seu territori. La posterior ocupació, per part de la Gran Bretanya, de la part meridional del país (1864) provocà un conflicte bèl·lic que acabà amb l’annexió a la Gran Bretanya d’aquest territori (pau de Sinchula, 1865). Des del segle XVI Bhutan estava sotmès a una doble sobirania: la de cap espiritual, el Dharma rajà, i la del cap temporal, el Deb rajà, situació que finalitzà l’any 1907 quan el governador de Tongsa, Ugyen Vangckuk, ajudat pels britànics, es feu elegir primer maharajà hereditari i reuní en la seva persona els poders espiritual i temporal. Un tractat amb la Gran Bretanya signat el 1910 cedí a aquesta potència la direcció de la política exterior del país en canvi d’un subsidi anual, control que el 1949 passà a la Unió Índia. Jigne Dorji Wangchuk, que regnà del 1952 al 1972, intentà modernitzar el país, però no permeté l’existència de partits polítics. El 1971 Bhutan s’adherí a l’ONU. El 1972 Jigne Singhye Wangchuk accedí al tron. El seu govern ha reprimit amb duresa els nacionalistes nepalesos, que es neguen a ser assimilats pels bhòties, l’ètnia políticament dominant. El suport donat als nacionalistes nepalesos per part del Nepal i, alhora, l’entrada d’un gran nombre de refugiats procedents d’aquest país, atrets per les millors condicions de vida al Bhutan, han creat una forta tensió entre ambdós estats. El Bhutan, per altra banda, ha mantingut també relacions tenses amb la Xina a causa de disputes territorials i l’acolliment de refugiats polítics tibetans. Situat entre els països no-alineats, el 1983 el Bhutan fou un dels cofundadors de l’Associació Sud-asiàtica per a la Cooperació Regional. Els anys vuitanta el Bhutan augmentà els contactes diplomàtics amb països com l’Índia, el Pakistan, els EUA, el Nepal i el Japó. Al llarg de 1986-87 sostingué converses amb la Xina Popular amb motiu de la disputa sobre la sobirania dels territoris fronterers. El novembre del 1989 es produí una distensió de les relacions Bhutan-Xina amb la signatura d’un acord que momentàniament solucionà el conflicte fronterer. També al començament del 1990 un acord amb l’Índia preveié l’obertura de nous passos fronterers per millorar el comerç entre tots dos països. Durant l’hivern 1990-91 moriren assassinats un centenar de policies i funcionaris al sud del país a mans dels més exaltats representants de la població —majoritària en aquella zona— de llengua nepalesa i religió hinduista, que es considerava ofesa per les mesures de ‘bhutanització’ que hom els imposava i que reclamava una autonomia. Fruit de la creixent col·laboració amb l’Índia fou la signatura del primer acord bilateral d’aviació civil entre tots dos estats. Durant els anys 1993 i 1994 es mantingué l’oposició de la minoria nepalesa, que reclamava reformes democràtiques per garantir els drets de minoria d’almenys un terç de la població. El 1995 i el 1996 les converses amb el Nepal per solucionar aquest problema no prosperaren i es mantingué la il·legalitat dels partits polítics. En l’àmbit polític, els contactes institucionals amb les autoritats nepaleses encara no aconseguiren resoldre el problema dels 100.000 refugiats al Nepal, ni tampoc no s’aconseguí l’obertura del règim monàrquic a la legalització dels partits polítics. Els darrers anys de la dècada dels noranta, el seu territori fou refugi i territori de pas de guerrilles que combatien l’estat indi d’Assam. Amb una economia molt dependent de l’Índia, el Bhutan, un del més petits i menys desenvolupats del món, continuà mantenint-se gràcies a l’agricutura, que donava treball al 90% de la població i representava el 40% del PIB. L’isolament del país i la manca d’infraestructures han frenat el desenvolupament d’alguns recursos potencials importants del país, com són el turisme i la hidroelectricitat. Les limitades reformes constitucionals impulsades el 1998 per l’hermètica teocràcia governada pel rei Jigne Singhye Wangchuk amb la introducció d’una assemblea i un consell consultiu prosseguiren els anys següents de manera molt cautelosa: el 1999 s’iniciaren les primeres emissions de televisió –estretament controlades–, i s’amnistià un cert nombre de presos polítics, i al desembre del 2002 es presentà un primer esborrany de constitució que preveia la gradual transformació del règim en una monarquia constitucional. El text definitiu fou fet públic al març del 2005, i l’oposició en criticà el seu abast limitat. Un nou impuls a la democratització del país semblà iniciar-se al desembre de 2006 quan Jigne Singhye Wangchuk abdicà en el seu fill Jigme Khesar Namgyel Wangchuck i, al març de 2008 se celebraren les primeres eleccions del país, que guanyà el monàrquic Partit de l’Harmonia, liderat per l’antic primer ministre Jigme Thinley. que assolí 44 dels 47 escons del parlament. Al novembre del mateix any fou coronat Jigme Khesar Namgyel Wangchuck. La qüestió més greu que tenia plantejada el país aquests anys continuaven essent els prop de cent mil nepalesos autòctons del Bhutan refugiats al Nepal, els quals foren impel·lits a marxar del país al principi dels anys noranta en el decurs de la política d’afirmació nacional duta a terme pels bhòtia, l’ètnia políticament dominant. El Nepal, per la seva banda, n'exigia la repatriació, i a l’agost del 2001 el Bhutan accedí a iniciar negociacions, i fins i tot s’arribà a un acord preliminar, però aquest restà en suspens el 2004 arran d’uns incidents. D’altra banda, l’Índia, de la qual el Bhutan té una forta dependència econòmica i política, acusà el país d’acollir la guerrilla independentista d’Assam, sobre la qual l’exèrcit del Bhutan dugué a terme diverses operacions a partir del final del 2003, sense, però, que s’assolissin resultats destacables. Al febrer de 2007 l’Índia i el Bhutan signaren un acord pel qual aquest país obtingué un major grau d’autonomia en política exterior i defensa. Finalment, al gener del 2008 se celebraren les primeres eleccions legislatives per assignar 20 dels 25 escons a la Cambra Alta, atès que cinc ho són per designació reial. Al març s’escollí la Cambra Baixa, on s’imposà amb una victòria aclaparadora el Partit de l’Harmonia a Bhutan (DPT), que obtingué 45 dels 47 escons en una disputa bipartidista. El 6 de novembre es consumà la transició i Bhutan esdevingué una monarquia parlamentària formal amb el rei més jove del món. El procés fou qüestionat pel Front Revolucionari Unit de Bhutan (URFB), que al gener perpetrà una cadena d’atemptats incruents amb bomba.