Gènere literari de l’acabament de la dinastia xinesa Tang (618-907) i del període de les Cinc dinasties (907-960), que constitueix la primera aparició de la llengua vulgar en els texts escrits.
Els testimoniatges existents foren descoberts a les excavacions de les coves budistes de Dunhuang. Es tracta de texts budistes parafrasejats, part en prosa i part en vers, i de texts profans.