Pot ésser enumerativa o sistemàtica quan actua en extensió, i analítica o descriptiva quan estudia l’imprès en profunditat. La primera organitza el material segons esquemes convencionals que proporcionen un coneixement progressiu sobre una matèria. Pot ésser general, sobre la totalitat d’un tema, d’una matèria o d’un autor, i especial, sobre una part. En cadascuna d’aquestes modalitats, els criteris d’associació poden ésser cronològics, geogràfics, lingüístics, etc. La bibliografia analítica estudia el text imprès en ell mateix, deixant de banda qualsevol consideració sobre el seu contingut, amb la finalitat de reconstruir el procés de la seva producció tipogràfica. En estreta connexió amb la bibliografia hi ha els estudis sobre el desenvolupament de l’art tipogràfic i els seus afins —enquadernació, il·lustració, etc— i la història de llur difusió.
f
Arxivística i biblioteconomia