Biblioteca Museu Víctor Balaguer

Biblioteca Museu Víctor Balaguer

© Fototeca.cat

Biblioteca pública i museu de Vilanova i la Geltrú.

El 1884, Víctor Balaguer instituí una fundació formada per la seva biblioteca (22.000 volums) i la seva col·lecció d’objectes d’art, feu construir un edifici per allotjar-les (obra de l’arquitecte Jeroni Granell) i les llegà a la vila el 1900. L’edifici, que incorpora elements decoratius egipcis i grecs, és una mostra de l’arquitectura eclèctica premodernista del final del XIX. La fundació fou regida per una junta fins que, el 1915, la Biblioteca Balaguer fou incorporada a l’estat i regida per un patronat. El 1916 fou declarada fundació benèfica docent amb el nom de Biblioteca Museu Balaguer. Els fons bibliogràfics més notables són els manuscrits, els incunables, els fullets referents a la guerra dels Segadors i la correspondència de Víctor Balaguer. Actualment conté 50.000 volums. El museu comprèn col·leccions d’arqueologia (amb elements egipcis, precolombins i xinesos), numismàtica, escultura, pintura i arts decoratives. El 1956 Lluís Plandiura li feu un llegat de pintura catalana dels segles XIX i XX. Disposa d’un dipòsit d’obres del Museu del Prado, i des de l’any 2000 el Museu és secció del MNAC. L’any 2003 amplià les seves instal·lacions en gairebé 2.000 m2 gràcies a la remodelació de la casa Marquès de Castrofuerte, separada només per un carrer de l’edifici principal de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. En aquest nou edifici s’ha instal·lat la Biblioteca-Centre de Documentació del segle XIX i una part del dipòsit del museu. La casa Marquès de Castrofuerte fou heretada per la Biblioteca Museu Víctor Balaguer l’any 1917 a la mort del marquès de Castrofuerte, Eduardo Jalón Larragoiti, un militar de Palència amic de Víctor Balaguer i molt lligat a Vilanova i la Geltrú. Des de l’any 2000, la biblioteca forma part de la Biblioteca de Catalunya i el museu és una secció del Museu Nacional d’Art de Catalunya. L’any 2008 s’inaugurà una remodelació de la sala Prado, on s’exhibeixen les obres més destacades del dipòsit històric del Museo del Prado, centrat sobretot en l’art barroc del segle XVII, fonamentalment del Siglo de Oro espanyol i també de l’escola flamenca. L’any 2019 el govern de la Generalitat de Catalunya la declarà museu d’interès nacional.