Fou creada el 1842 per acollir el fons de les biblioteques, els convents i les entitats religioses lleidatanes afectats per la desamortització de Juan Álvarez de Mendizábal. El 1998 fou traslladada al centre de la ciutat, a l’antiga casa de la Maternitat, construïda durant la segona meitat del s. XIX. L’adaptació de l’edifici per a biblioteca pública és obra de l’arquitecte Daniel Gelabert i donà com a resultat una construcció de quatre plantes amb una superfície útil de gairebé 6 000 m 2 , d’extraordinària lluminositat natural i artificial i de gran sobrietat. És la receptora del dipòsit legal de la província de Lleida des del 1958 i disposa d’un fons aproximat de 150 000 ítems, dels quals 9 760 són impresos dels s. XVI al XIX, 6 manuscrits i 25 incunables.