Porta com a complements una notícia dels escriptors de data incerta, una Bibliotheca Arabico-Hispana i fragments dels falsos cronicons de Màxim i d’Eutrandus (o Liutprand). En l’extensa introducció l’autor esmenta els seus predecessors i fa un interessant resum de la producció literària hispànica, agrupada per matèries. Corregida per Francesc Vicent Pérez i Baier, que també hi féu addicions, fou reeditada (conjuntament amb la Bibliotheca Hispana Nova ) en 1783-88 per la vídua de J.Ibarra de Madrid, i és una de les edicions més belles fetes en aquesta impremta.