La Bibliothèque Nationale de France inclou diverses biblioteques i institucions i és dividida en diferents seccions: entrades, impresos, periòdics, mapes, il·lustracions, numismàtica i música. En foren l’origen les col·leccions dels reis de França, sobretot en la biblioteca instal·lada primer a Blois i després a Fontainebleau per Francesc I, i traslladada durant el regnat de Carles X a París, on tingué la seu fins a la darrera dècada del segle XX, a l’antic palau Mazarin i en altres edificis del segle XVII, adaptats entre el 1854 i el 1875. Lluís XIV i Colbert n'augmentaren extraordinàriament el nombre de llibres. El 1988 hom inicià un ambiciós projecte de remodelació de la biblioteca per a encabir-hi documentació addicional i adaptar les instal·lacions a l’automatització de la consulta i els fons. Amb aquest propòsit, hom construí dos grans edificis al barri de Tolbiac de París. Les noves instal·lacions començaren a funcionar el 1996. Actualment disposa de dipòsit legal i té uns 9 milions de volums, 350.000 títols de col·leccions de diaris, uns 350.000 manuscrits, uns 650.000 mapes, 300.000 medalles i monedes, 940.000 documents musicals, etc. Entre els seus nombrosos fons catalans destaquen el Cançoner de París
, el Llibre del consolat de mar
i la Crònica
de Bernat Desclot. A part els catàlegs de cada departament i el general, la Bibliothèque Nationale publica la part corresponent de la Bibliographie de la France
i el Bulletin des Bibliothèques de la France
.