bicondicional

adj
Lògica

Dit de la proposició en què s’estableix l’equivalència entre dues proposicions en la forma “p si, i solament si, q” o “p és una condició necessària i suficient per a q”.

Aquesta proposició és certa si p i q són totes dues certes o totes dues falses. És equivalent a “p implica q i q implica p”.En lògica simbòlica, és representada pel signe ≡.