bielorús

m
Lingüística i sociolingüística

Llengua eslava oriental parlada a Bielorússia per uns set milions de persones, i a les regions adjacents dels estats veïns, especialment a Rússia (prop de mig milió), Ucraïna (uns 150.000) i Polònia (uns 200.000).

Amb característiques de transició entre l’ucraïnès i el polonès, els primers escrits daten del segle XI; del segle XIV al 1696 s’afermà com a llengua oficial del gran ducat de Lituània. La llengua literària moderna fou constituïda a la segona meitat del segle XIX sobre la base del parlar de Minsk, i es consolidà especialment quan esdevingué llengua oficial de la RSS de Bielorússia, el 1919. El 1991 passà a ser idioma oficial de l’estat independent de Bielorússia.