bifurcació semàntica

f
Lingüística i sociolingüística

El fet que, per evolució històrica, una forma adquireixi dos o més sentits diferents.

Generalment els sentits són relacionats, si més no per oposició, com a lluitar amb ells (“a favor d’ells”, “contra ells”). Però la distància pot ésser tan gran com en el mot francès voler (“volar” i “robar”), o tan imprecisa com en el sufix de femení català, que al costat de la referència al sexe té un valor vagament augmentatiu en parelles com cistell / cistella o pla / plana, i encara d’altres més difícils de definir ( soc / soca : matèria morta a matèria viva?).