Aquesta dualitat és deguda a la coexistència simultània d’un component de prominència i constricció labial, i un altre de contacte o de constricció entre el postdors de la llengua i el vel del paladar. En català hi ha fonemes bilabiovelars, com és ara /ǫ/ ( mola ), /ọ/ ( gola ), /u/ ( lluç ), /ẉ/ ( diuen ).
adj
Fonètica i fonologia
Posició dels òrgans articulatoris en l’emissió dels sons bilabiovelars
© fototeca.cat
Dit del so que participa, en la seva articulació i en els seus factors acústics, de les característiques dels sons bilabials i dels velars.