Fou introduït a la fonologia per Roman Jakobson per tal de traslladar les oposicions privatives del lloc d’articulació en els sistemes vocàlics al dels sistemes consonàntics. Així, l’oposició que hi ha entre els ordres labial, dental, palatal i velar en les interruptes o oclusives catalanes, on la negació d’un so en dóna necessàriament un altre de determinat —al revés, per exemple, de l’oposició entre sonoritat i sordesa, on la negació de l’una implica l’altra—, pot ésser reduïda, en virtut de les conclusions espectrogràfiques del mateix Jakobson, a una classificació binària si oposem les consonants labials i les velars, com a greu , a les dentals i palatals, com a agut i, per altra banda, les labials i les dentals, com a difús , a les palatals i velars, com a dens . Ultra això, cal afegir només la distinció entre tens i fluix , correlatives, en català, de sorda i sonora tret .
m
Fonètica i fonologia
Classificació pel mètode del binarisme dels fonemes oclusius catalans
©
Mètode que consisteix a ordenar tots els trets distintius fonològics, i lingüístics en general, a feixos, que tendeixen a augmentar en progressió geomètrica, d’oposicions entre dos membres correlatius.