binaural

adj

Física

Dit de l’audició de sons mitjançant les dues orelles i referit tant a l’excitació com a la sensació.

Hom anomena diòtia el cas en què l’excitació o la sensació són idèntiques per a les dues orelles, i dicòtia si són diferents. La diferent posició de les orelles en l’espai permet endevinar la posició del focus que radia l’energia sonora. L’audició binaural és indispensable perquè la sensació sigui estereofònica.