El terme, pla en la seva major part, és regat pel canal d’Aragó i Catalunya, que permet el conreu de 1 850 ha de regadiu (cereals, farratge, arbres fruiters, hortalisses, bleda-rave sucrera, cotó, lli); el secà (180 ha) produeix cereals i vinya i olivera associades. Hi ha ramaderia bovina, porcina i ovina. La industrialització, especialment la derivada de l’agricultura, ha ajudat al desenvolupament de la vila, que rebé durant els anys setanta un fort corrent immigratori, que comprenia població catalana procedent de l’alta Llitera i de Ribagorça. Aquest desenvolupament féu que el seu mercat desplacés el de Tamarit de Llitera com a centre d’atracció de la zona catalana veïna. És, tanmateix, dins l’àrea comercial de Lleida. Formà part del Principat de Catalunya fins el 1305; la seva població restà catalana fins a la Guerra dels Segadors, durant la qual fou destruïda (1642) i es despoblà. Fou repoblada posteriorment (1652) amb població aragonesa de la dreta del Cinca.