Binissalem

Rubines (ant.)

Municipi de Mallorca, al Raiguer, a la zona de contacte entre la plana central i els contraforts meridionals de la serra de Tramuntana.

El terme és ocupat en un petit sector (196 ha) per pinedes i pasturatges. L’agricultura és bàsicament de secà; el regadiu (42 ha) aprofita l’aigua de pous i produeix hortalisses. Els conreus més estesos són els d’ametllers (1 174 ha) i de cereals (656 ha), seguits de la vinya (410 ha) i les oliveres (188 ha). Les terres de conreu, força repartides, són explotades per llurs propietaris (65,7%), per parcers (15%) i per arrendataris (14%). La ramaderia, complementària de l’agricultura té 150 caps de bestiar boví, 352 d’oví, 3 de cabrum, 549 de porcí i 342 d’aviram. Hi ha jaciments de lignit (descobert el 1834) i pedreres de calcària en explotació. Les principals indústries són l’alimentària (conserves i alcohols, especialment elaboració de vins de qualitat, iniciada ja al s XV), de derivats de la pell (17 petites fàbriques de sabates, que ocupen uns 510 treballadors) i l’elaboració artesanal del vidre i la fusta d’olivera. La vila (4 589 h agl [1981], binissalemers ; 160 m alt.) és situada vora la carretera d’Alcúdia a Palma. Fou fundada el 1300 per Jaume II de Mallorca, el qual desplaçà l’antic poble de Rubines a l’alqueria de Binissalem, prop del camí ral. La vescomtessa Garsenda de Bearn el donà el 1264 al monestir de Jonqueres. Li fou atorgat el títol de vila el 1369. El 1451, durant les lluites entre pagesos i ciutadans, hi acudí una força de 2 000 revoltats que provocà la fugida del governador a Palma. El 1522, durant la guerra de les Germanies, tingué lloc una batalla a l’antic Rafalgarcès de Binissalem, en la qual moriren 500 agermanats. La primitiva església parroquial fou refeta a l’època barroca. Dins el terme hi ha la caseria de Biniagual, l’antic lloc de Borneta i el casal de Bellveure.