El material conductor —certes proteïnes naturals o artificials— presenta una gran varietat de propietats respecte als tradicionals semiconductors, especialment les proteïnes de síntesi, que amb les noves tècniques d’enginyeria genètica poden ésser virtualment creades amb les característiques ad hoc per a cada aplicació. Tenen també l’avantatge de la seva biocompatibilitat, característica que en un futur ha de permetre d’inserir-los dins la xarxa del sistema nerviós central dels animals i, fins i tot, de l’home, i així possibilitar el desenvolupament de pròtesis auditives, òptiques, etc. Les dimensions dels elements d’aquests circuits (molècules de 10 a 25 nm de longitud) permeten una integració a escala gegantina ( Giant Scale Integration , GSI), amb densitats de 10 1 5 elements/cm 3 , i velocitats de transmissió de la informació de l’ordre de 3,5 m/ns, cent vegades més gran que l’assolida en els circuits VLSI.
m
Biologia