L’activitat de l’home, especialment al s. XX, ha estat tan forta que la biodiversitat començà a minvar de forma espectacular. Les vies de comunicació, la desforestació, la introducció d’espècies exòtiques i els monocultius, entre d’altres, són activitats que repercuteixen en una pèrdua de la biodiversitat. El transport d’espècies per causes antròpiques fa desaparèixer les barreres biogeogràfiques i, com a resultat, es produeix una barreja global que elimina l’aïllament, una de les fonts principals que generen biodiversitat. Cada cop més hi ha una preocupació global per la conservació de la biodiversitat i per la definició d’un model de desenvolupament sostenible. L’any 1997 tingué lloc a la Universitat de Barcelona l’exposició “Tots els colors del verd. Entendre la biodiversitat vegetal del món”, en la qual es mostraren els diversos nivells en què s’organitza la diversitat, els estudis científics que s’hi realitzen i la base científica per a la seva gestió i ús sostenible. També a Barcelona, l’any 1998, se celebrà el segon Congrés Mundial sobre Canvi Global, i a Uppsala (Suècia) tingué lloc la segona reunió del Consell d’Europa sobre la conservació vegetal (Plantaeuropa). La UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura) publicà tres obres sobre l’estat de conservació dels vegetals del món: la Llista Mundial d’arbres amenaçats, que resumeix l’estat de conservació de més de 7 000 espècies arbòries; la Llista d’Àrees protegides de les Nacions Unides, que inclou una xarxa global de més de 30 000 àrees protegides amb una superfície superior als 13 milions de quilòmetres quadrats, i el Llibre Vermell de plantes amenaçades del món, amb una compilació d’unes 33 000 espècies. L’any 1999, en el Congrés Internacional de Botànica, Peter Raven, director del Missouri Botanical Garden, presentà un informe sobre la conservació de la flora mundial en el qual indicà que, de les 300 000 espècies de plantes superiors conegudes, prop de 100 000 podrien extingir-se o estar en vies d’extinció l’any 2050, per causa de la fragmentació dels hàbitats, de la depressió de la diversitat genètica o per simple probabilitat estadística com a conseqüència dels processos de rarificació.
f
Botànica