bioelement

element biogenética
m
Bioquímica

Element químic que participa en la constitució d’un organisme viu.

L’hidrogen i l’oxigen són els dos bioelements més abundants de la matèria orgànica i l’aigua és, doncs, la biomolècula predominant dels éssers vius. La major part dels bioelements corresponen a la primera meitat de la taula periòdica i són per tant els elements més lleugers. En l’ésser humà en són imprescindibles una trentena en proporcions molt diverses: el carboni, l’hidrogen, l’oxigen i el nitrogen constitueixen el 99,25% del total; la resta és integrada per fòsfor, sofre, clor, iode, sodi, potassi, calci, ferro, etc. Els bioelements tenen funcions estructurals (ossos, teixits, vísceres, etc, amb domini de C, H, O, N, P, S i Ca), catalítiques (faciliten reaccions químiques, amb predominància de Fe, Zn, I, Co, etc) i osmòtiques (processos de distribució de l’aigua en els compartiments intracel·lulars i extracel·lulars, amb gran importància de Na+, K+ i Cl-).