bioestimulació

biostimulació (no norm.)
f
Ecologia

Mètode de bioremediació que es basa en la disminució del contaminant mitjançant l’estimulació del creixement i l’activitat d’agents biològics autòctons que degraden aquests contaminants.

En general, en la bioestimulació es proporcionen nutrients limitants del creixement dels agents biològics, com ara el nitrogen i el fòsfor. En el cas dels sòls, es fan circular en forma de solucions aquoses. S'ha utilitzat amb èxit per a bioremediar sòls contaminats amb gasolina, compostos orgànics volàtils i semivolàtils, i pesticides.