Hom pot considerar com a variants diverses del biologisme l’animisme, l’hilozoisme, el panpsiquisme, el panvitalisme i algunes formes de naturalisme. El tema més constant en les doctrines biologistes és el de l' ànima del món , principi universal de vida i d’unitat, que concep el món material com a individuacions de la vida en diversos graus de diferenciació. Aquesta doctrina és present especialment en els presocràtics i els estoics, que veuen el món com un gran organisme viu, i reapareix en el Renaixement (Paracels, Giordano Bruno) i en el Romanticisme (Schelling), èpoques en què sovint s’aferma polèmicament enfront de la física matemàtica. En la filosofia contemporània poden ésser qualificades de biologistes certes concepcions filosòfiques basades en l’evolucionisme (Herbert Spencer, Ernst Haeckel). Molts apliquen la mateixa denominació a les filosofies d’autors com Friedrich Nietzsche, Jean Marie Guyau, Henri Bergson, Ludwig Klages i Oswald Spengler, que altres prefereixen de caracteritzar simplement com a vitalistes. Les doctrines biologistes modernes posen l’accent en la interpretació biològica dels fets culturals, com és ara la moral, la religió, l’art o la ciència.
m
Filosofia