Convertida al catolicisme, les seves novel·les reflecteixen la influència, entre d’altres, de Dostojevskij, J.P. Jacobsen i dels escriptors catòlics francesos. Casada amb l'escultor Ulf Trotzig, residiren a París entre el 1955 i el 1972. El tema central dels seus escrits és el sofriment de la humanitat. De la seva obra cal destacar De utsatta (‘Els desemparats’, 1957) situada com altres novel·les seves a Escània —a la Kristianstad del segle XVII tot just conquerida pels suecs—; Levande och döda (‘Vius i morts’, 1964), Sveket (‘La traïció’, 1966) i Sjuckomen (‘La malaltia’, 1978). La seva novel·la més destacada fou Dykungens dotter ('Les filles del rei del fang', 1985). L'any 1993 ingressà com a membre de l'Acadèmia Sueca.
Birgitta Trotzig (1960)
Novel·lista sueca.