birmà

m
Lingüística i sociolingüística

Llengua del grup homònim parlada pels birmans, emprada, a més, com a segona llengua per altres pobles de Myanmar, d’on és llengua oficial.

El primer text, escrit amb caràcters pali, data de mitjan s XI. S'estengué com a llengua religiosa de cultura amb la penetració del budisme provinent de l’India. Es caracteritza, dins el seu grup lingüístic, pel fet de posseir un nombre important de mots disíl·labs deguts a aglutinacions i a manlleus de llengües indoàries; fonèticament, per la desaparició dels grups consonàntics, de les oclusives palatals esdevingudes sibilants i de les consonants finals; morfològicament, per la desaparició de la funció dels afixos.