El pelatge és espès i llanós, més llarg sobre el terç anterior del cos, i forma una crinera atapeïda; al mentó i al final de la cua tenen també una tofa de pèl. El bisó europeu ( B. bonasus ) fa aproximadament 2,30 m de llarg i 1,50 m d’alt fins a l’esquena, amb un pes que pot arribar als 600 kg. Abans vivia per tota l’Europa central, als boscs de bedolls i de coníferes, i s’alimentava de brots i fulles. La pressió humana, amb la reducció creixent del seu hàbitat natural i la cacera indiscriminada, comportà la pràctica desaparició del bisó europeu, del qual els anys vint només sobrevivien uns quants exemplars als parcs zoològics, al Caucas i al bosc de Białowieza, que comprèn una àrea fronterera entre les actuals Polònia i Bielorússia. La declaració d’aquesta àrea com a reserva natural el 1921 contribuí decisivament a la recuperació dels exemplars de l’espècie, que el 1993 s’estimaven en uns 500. El bisó americà ( B. bison ) és més gros i més pesant, amb potes, banyes i cua més curtes que les del seu congènere europeu. Només la raça llanosa del nord-oest del Canadà és encara salvatge; la raça de les planes occidentals, que s’estenia des de la badia de Hudson fins a Mèxic i des del Missouri fins a les muntanyes Rocalloses, fou molt perseguida durant les primeres incursions dels europeus per les terres de l’oest nord-americà i era quasi exterminada quan, el 1905, es constituí una societat per a la seva protecció. Els grans ramats de milers d’individus, que encara fa cent anys es reunien en llargues corrues per efectuar migracions cap a pastures millors o regions més càlides, han restat avui reduïts a grups que hom manté en semidomesticitat en parcs nacionals i reserves.
m
Mastologia
bisó europeu
© Fototeca.cat
Gènere de mamífers bòvids de la subfamília dels bovins de cos robust i de cap gros, amb banyes laterals, curtes, dretes i cilíndriques, implantades sobre un front ample; tenen l’esquena molt alta, amb un gep voluminós.