Hipòcrates i més posteriorment Cels descriuen instruments tallants, més o menys semblants als moderns bisturins; la cirurgia aràbiga es caracteritza per la gran riquesa en instrumental quirúrgic, i són abundants els noms àrabs que designen les diverses varietats de bisturins. Posteriorment han anat apareixent més tipus de bisturins, de formes diferents segons la natura de la intervenció a efectuar i l’òrgan intervingut. Pot variar la forma del tall i de la punta i la longitud de la fulla tallant (bisturins rectes o corbats, en forma de botó amb la punta arrodonida, amb fulla molt estreta per a la pràctica d’incisions oculars, etc).
m
Bisturí romà
© Fototeca.cat
Instrument tallant en forma de petit ganivet que consta de dues parts principals, el mànec i la fulla tallant, la qual pot ésser fixa o mòbil i àdhuc canviable, emprat per a la pràctica de les incisions quirúrgiques.