En el cas d’un bit es tracta d’una imatge en blanc i negre, sense escales de grisos, mentre que resolucions de fins a 8 bits permeten diferents nivells de gris dins d’imatges sense color. Les imatges en color s’emmagatzemen en 4 o 8 bits, amb direccionament indexat, o bé en 24 o 32 bits. Les opcions de 4 i 8 bits redueixen el volum de memòria necessari per a guardar la imatge, mentre que amb 24 bits hi ha més gamma de colors (una major paleta ). Hi ha una opció millorada de 32 bits que ofereix la paleta més ampla, però és la que consumeix més memòria de l’ordinador. Els dos paràmetres fonamentals d’una imatge en bitmap , que en determinen la qualitat, són el nombre de pícsels i la profunditat del color de cada pícsel. L’estructura d’una imatge bitmap és de les més senzilles: els pícsels es distribueixen com una matriu, no necessàriament quadrada, per a formar la imatge. A la memòria de l’ordinador, cada element d’aquesta matriu corresponent a un pícsel es guarda amb un dígit indicador del seu color. Així, una imatge de 128 × 128 pícsels, amb una profunditat de color de 8 bits, ocupa uns 16 kbytes de memòria. Si es converteix en una d’un bit (blanc i negre) ocuparà uns 2 kbytes. No és un dels formats més eficients. Per exemple, si la mateixa imatge en format bitmap es guarda en format JPEG (jpg), l’espai que ocuparà a la memòria serà fins a 17 vegades inferior. Hi ha utilitats que converteixen imatges bitmap d’un determinat format en altres formats de bitmap , així com en formats d’altres entorns gràfics.
m
Electrònica i informàtica